MONTSERRAT I SANT LLORENÇ DEL MUNT
Malgrat el cap de setmana plujós que es preveia ens vàrem aventurar a passar-lo amb l'autocaravana per visitar la muntanya de Montserrat. Sortíem dissabte ben d'hora i a mig matí arribàrem a l'aparcament de Monistrol de Montserrat per agafar el cremallera. Després d'unes corredisses per tal de poder aparcar (ningú no preveu que algú tingui un vehicle de més de 2.5 metres d'alçada) agafem el tren que fa via per enfilar-se cap al santuari. Tot i el mal temps, està de gom a gom i aprofitem al matí per fer una excursioneta cap a la capella de Sant Joan i Sant Onofre. És curiósa aquesta capella de Sant Joan, perquè antigament els monjos devien viure en una estreta i allargada balma arran de precipici. Seguint per aquest passadis ple de parets i antigues construccions es pot arribar a pujar a un d'aquests doms característics del relleu de Montserrat. Després de fer una cua descomunal per un parell d'entrepans, dinem i ens dirigim a la basílica on tenim la sort de poder escoltar l'espectacular orgue que es troba instal·lat. Després de voltar per aquí i per allà decidim tornar perquè el temps empitjora. Arribem just a l'autocaravana i la resta de la tarda no para de ploure. Ens dirigim a Matadepera on ens quedem fins l'endemà amb l'intenció de coronar el pic de la Mola, al parc natural de Sant LLorenç del Munt.
Tot i que durant la nit ha plogut, al matí s'atura i ens pengem la motxila amb l'hereu en direcció a la Mola. A l'inici el camí és força dret i portar els 12 kilos extres fa que les cames pateixin una mica (al matí següent ho notaríem de debó), encara sort que ens el turnàvem amb la Laura. Al cim de la Mola hi havia molta boira i per tant de vistes res de res. Hi ha un antic monestir i un bar on molta gent hi esmorza.