21 de nov. 2010

Viatges

Nova York

Divendres 29 d’octubre
Ens llevem ben d’hora perquè hem quedat a casa en Ramon, a Aiguaviva, per tal que el taxi ens reculli i ens porti fins a l’aeroport del Prat. El nostre vol surt a les 11:20h i tot i anar amb temps suficient, no ens queda massa estona per fer res perquè hi ha força controls.
L’avió de Delta Airlines surt puntual en destí Nova York. Tot i que el vol dura 9 hores, la veritat és que no se’ns fa llarg ja que l’Arnau dorm força estona i nosaltres aprofitem per revisar la guia i acabar-nos d’il·lusionar amb totes les coses que ens esperen durant aquesta propera setmana!

A les 14:20h hora local, arribem a Nova York. Quina emoció! Tot i així, l’aeroport no fa honor a la ciutat: és vell i sense gaire comoditats. Ens costa moltíssim trobar un taxi i, quan finalment el trobem, penes i treballs del taxista per saber on ens ha de portar! Tardem vora una hora des de l’aeroport fins a l’hotel, i és que és divendres a la tarda i hi ha força trànsit a les rodalies de la ciutat. Tal i com ja ens va passar a Vancouver, quedem embadalits mirant-ho tot des de la finestra del taxi…
El nostre hotel (o millor dit, “hostel”) es troba al barri de Brooklyn, en una zona que es podria considerar com una mena de polígon però amb força vida “nocturna”. Hi ha una botiga de queviures que està oberta 24 hores i on a tota hora hi ha força gent.

Quan arribem a l’hotel, la resta de companys ja hi han arribat (el seu vol arribava un pèl abans que el nostre). Aprofitem per desfer maletes, descansar uns minuts, però per tal de combatre el jet lag, ens obliguem a seguir actius com a mínim fins al vespre. Per això, agafem el metro i ens dirigim al pont de Brooklyn per tal de tenir un primer contacte amb la ciutat de nit. Fa força fred i vent. Des del pont es tenen vistes espectaculars de tota la zona de Manhattan i dels gratacels il·luminats. És una primera instantània que mai oblidarem! Travessem el pont i hi fem algunes fotos.
Després, ja cansats, ens n’anem a sopar. Tot i que la intenció és anar a un restaurant que es diu “The River”, ens parem abans en un italià on hi mengem molt i molt bé. L’Arnau ja no aguanta més i s’adorm a mig biberó (altre cop, ha aguantat com un autèntic campió!). Nosaltres, després de sopar, decidir retirar perquè encara ens queda una tirada en metro i estem acusant molt el cansament i el jet lag.

Dissabte 30 d’octubre
Tot i que durant la nit s’ha notat el canvi horari (ens hem despertat moltes vegades i ha costat tornar a agafar el son), podem considerar que portem prou bé el desfasament horari.
Al matí prenem el primer contacte amb la vida de l’hotel. Bàsicament perquè baixem a esmorzar i veiem com funciona tot plegat. L’esmorzar consisteix en tot de coses deixades sobre una taula en els seus gegantins paquets originals, i un autoservei basat en la utilització i neteja del material que cadascú fa servir. Això fa que tot sigui bastant caòtic i amb un grau de netedat si més no sospitós. De totes maneres, hi ha una mica de tot per tant ens considerem satisfets i hi esmorzem. D’altres companys de grup, ja comencen a planificar sortides alternatives per esmorzar!

Al matí, després de comprar la targeta de metro per una setmana, i comprovar que el metro de Nova York és vell, ronyós i sense cap mena d’adaptabilitat pel que fa accessos, ens dirigim a Manhattan, en concret vora la zona del Rockefeller Centre. Després de visitar la famosa plaça amb la pista de gel, on per Nadal hi coloquen l’enorme arbre de Nadal, decidim pujar al “Top of the Rock”, és a dir, a dalt de tot de l’edifici. Des de dalt es tenen vistes espectaculars de la ciutat. Comencem a palpar què és Nova York i la immensitat de tot plegat! Fa bon dia, i és agradable estar a la terrassa i contemplar tot aquest espectacle!
Quan baixem, anem a passejar per la famosa Cinquena Avinguda. Tot i que encara no hem vist la part més “chic”, ja que caminem direcció sud des del Rockefeller Centre, ja ens sembla impressionant la diversitat de botigues de totes les marques possibles, ubicades allí.
Per dinar, i com que fa molt bon dia, decidim comprar alguna cosa en un carretó d’aquests de menjar i asseure’ns en una plaça en un dels entrecreuaments de Brooklyn amb la Sisena Avinguda, i dinar al sol.
A la tarda, passegem per un mercat ubicat prop de la Cinquena Avinguda, on ja comencem a palpar l’ambient de Halloween. Jo fins i tot em faig una foto amb els que semblen els autèntics “Caçafantasmes”. Després ens arribem fins a l’Estació Central, lloc mític i que apareix en moltes pel·lícules, i que realment és un emplaçament extraordinari tant per la seva grandesa com per com està tot cuidat fins l’últim detall malgrat ser un lloc de pas per tanta gent.
Continuem caminant cap al sud fins al final de la Cinquena Avinguda on hi ha el districte de Flatiron, i el seu edifici angular més conegut, el Flatiron. És un edifici en forma de triangle que immediatament et duu a pensar com deuen moblar els interiors! Vist des de davant sembla que no tingui amplada.

Ja cap al vespre, decidim acabar aquest primer dia a la zona mítica de Times Square. Realment impressionant!!! Es tracta de la confluència de dos carrers (Setena Avinguda i Brooklyn) en una mena de plaça en la qual tots els edificis del voltant tenen panells lluminosos. Allí hi ha publicitat de tot tipus i de tota mida! La llum que es desprèn és inquantificable! Sembla ben bé que continuï essent de dia i que no s’hagi fet fosc. Personalment, m’impressiona moltíssim.

Estem força cansats i decidim tornar a l’hotel i menjar alguna cosa a l’habitació. De tornada, trobem molta gent disfressada al metro. Halloween s’aproxima…

Diumenge 31 d’octubre
Al matí, i com que és diumenge, decidim anar fins a Harlem a veure una missa Gospel. La veritat és que crec que és una cosa que s’ha de veure, però no deixa de ser quelcom MOLT turístic i no se sap fins a quin punt original i vertader.
És a dir, no es tracta d’assistir com un fidel més a una missa, sinó que a la missa hi ha 80% de turistes i 20% de feligresos. Fins i tot hi ha animadors que promouen que els feligresos cantin i s’expressin més per tal que els turistes puguin palpar més l’essència de tot plegat (com en un programa de televisió, vaja!). El reverend és una barreja entre Spike-Lee i Jazz (del Príncep de Bel Air), i les coristes de mitjana fan 100 Kg cada una. Això sí, de passió n’hi posen molta, tant cantant com demanant almoïna !
En resum, que val la pena veure-ho, però que ningú s’esperi assistir a una missa “normal” sinó més aviat a un espectacle tipus Broadway.
Ens passegem una estona pel barri de Harlem, i com que no hi ha massa res per veure, decidim dirigir-nos a Central Park perquè fa un dia preciós.

Passem el que queda de matí i part de la tarda passejant per Central Park i palpant tot el que s’hi fa un cap de setmana. Els colors de la tardor són maquíssims (ataronjats, marronosos, groguencs…). Quan ja cau el sol i comença a apretar el fred, ens refugiem en uns Starsbuck a fer un cafè d’aquells que tant ens agraden. L’Arnau aprofita per berenar.
Agafem el metro fins a la zona de Greenwich Village per on hi passa la desfilada de Halloween. Quan sortim del metro comprovem la marabunta de gent que hi ha per allà. Com que som incapaços de trobar-nos amb els altres companys, decidim anar a una zona no tant concorreguda (la veritat, però, és que costa trobar alguna zona amb no massa gent) i esperem que passi la desfilada. Hi ha molta gent disfressada per tot arreu! Tot i així, la desfilada en sí ens decep una mica ja que més que carrosses i comparses, es tracta d’una “parade” en la qual tothom qui vol hi desfila vestit com sigui o com pugui.
Ens trobem una dona a la qual no em resisteixo a fer-li algunes preguntes i és que porta un cartell de suport a l’Obama (dona de vora 60 anys). M’explica tot el que per ella i el seu marit ha representat el president i que per això li dona tot el seu suport i ajuda en el que humilment ella pot, de cares a les eleccions al Senat del proper dimarts.

Com que això de Halloween està bé però no mata, decidim anar-nos-en a sopar en un restaurant xinès que precisament ens ha recomanat aquesta senyora i el seu marit. I la veritat és que no té desperdici! Mengem molt bé, en molta quantitat i a un preu raonable. Fins i tot l’Arnau no es pot resistir als famosos “noodles”.

Dilluns 1 de novembre
El dilluns al matí, i com que tot i el fred fa un dia radiant, decidim canviar de plans i avui agafar el ferry que passa pel costat de l’Estàtua de la Llibertat. Es tracta d’un ferry que en realitat fa el trajecte des del Downtown fins a Staten Island i que en el seu recorregut passa pel costat de la mítica estàtua. Hi ha altres ferrys específics que s’aturen a la illa on està ubicat aquest icone, però a tot arreu hem llegit que no val tant la pena. I de fet les vistes que tenim són molt bones, tant de la illa de Manhattan com de la pròpia Estàtua de la Llibertat. Personalment, em decep una mica, i és que al costat dels immensos gratacels es veu petita (ben bé que hi ha mites que a vegades cauen a plom!).

Un cop fet el trajecte d’anada i tornada, comencem una ruta a peu pel districte financer o també conegut com a Wall Street. Ens impressionen molt els carrers estretíssims i els edificis faraònics que el formen. Hi ha banderes americanes per tot arreu i un cert frenesí d’homes i dones de negocis que corren pels voltants.
Prop d’allí també hi ha la famosa Zona Zero, amb el que queda de l’antic World Trace Centre, però bàsicament omplert d’obres. No trobem que sigui un lloc ni molt menys especial, almenys tal i com està ara. Més aviat és una enorme zona en obres sense cap essència del que això havia estat i del que ara representa (a excepció d’un mural en record a les víctimes i sobretot als bomberts morts, que està en un racó d’un carrer secundari).
Continuant per aquesta zona bàsicament financera en la qual destaquen un parell d’esglèsies de tipus gòtic enmig de tant edifici (com un bolet aïllat enmig del bosc), arribem al City Hall (ajuntament) un edifici arquitectònicament molt maco. També veiem els palaus de justícia, i altre cop recordem les imatges que en tenim de tantes i tantes pel·lícules en les quals vèiem els advocats fent conferències a peu d’escalinata.
Ja per finalitzar el trajecte, arribem al barri de Chinatown. En qüestió d’un parell de carrers passem de la Nova York més financera, arreglada i ben posada, al caòtic Chinatown. És ben bé com estar a Xina! Tots els rètols estan en xinès i costa trobar gent que no sigui oriental. No ens hi acabem de trobar còmodes ni segurs, i per tant decidim fer una volta per un parell de carrers que ens semblen els més importants i concorreguts, i marxem. Sí que hi ha molta botiga, però els articles que s’hi venen no tenen massa interés per nosaltres! Això sí, de coses rares n’està ple!

Al vespre quedem amb tots els companys per sopar en un restaurant típicament americà del Downtown (amb partit de bèisbol per la televisió inclòs). Per 25 dòlars mengem fins a rebentar: carn, carn i més carn… amb algun acompanyament… i repetint fins que no puguis més!

Dimarts 2 de novembre
Al matí, amb en David i l’Arnau ens n’anem al zoo del Bronx que està considerat un dels més importants d’Estats Units. El trajecte fins al Bronx és llarg i de fet estem a l’espera de com serà el barri. I la sorpresa, quan hi arribem, és que almenys la zona en la qual està el zoo és una zona completament normal i sense cap sensació d’inseguretat. Això sí, tot té un toc de vell i poc cuidat en sintonia amb la major part de la ciutat.
El zoo és realment interessant. No és dels que té més diversitat d’animals, però els que hi ha estan molt ben ambientats en el seu hàbitat natural. No hi ha massa gent, el dia és esplèndid i per tot això gaudim al màxim del matí que se’ns acaba fent curt i tot!
L’Arnau és el que gaudeix més veient els diferents animals. Ell sol gairebé fa tot el parc a peu !

Al migdia agafem el metro per tornar a la zona de Manhattan. L’Arnau dina al mateix metro perquè el veiem molt cansat i abans que s’adormi decidim donar-li el menjar. Quan arribem a la zona de Central Park, cau rodó al cotxet!
Amb en David anem a dinar quelcom ràpid en un restaurant de menjar ràpid i després ena n’anem al Museu d’Història Natural. Intentem recòrrer tantes sales com podem (animals, fòssils, civilitzacions, evolució, plantes, pedres, dinosauris…). Tot és tan impressionant que ben bé caldrien alguns dies per poder recòrrer el museu amb la calma i tranquil·litat que es necessiten. L’Arnau dorm tota la tarda i d’aquesta manera també podem gaudir més de la visita. És un lloc magnífic, tot i que personalment crec que el de Londres està un pèl més ben ambientat.

A les 5, hora en què tenquen el museu, ens trobem amb la resta del grup fora del museu. Avui toca partit de la NBA i per tant ens afanyem a agafar el metro cap a la zona del Madison Square Garden. Però quan hi arribem ens trobem que el partit s’ha anul·lat!!! Es veu que en el darrer partit van caure algunes coses del sostre i per seguretat s’ho estan mirant i intentant arreglar-ho. Quina decepció!
Després d’una estona d’estar pels voltants intentant dilucidar el què ha passat i les alternatives que tenim, amb en David i l’Arnau decidim acabar el dia agafant el ferry que va a Staten Island de nit. Tot i que ja havíem fet el recorregut de dia, de nit és un món completament diferent. Veure Manhattan, el pont de Brooklyn i l’Estàtua de la Llibertat de nit i des del mar no té preu! I a més fa un vespre molt temperat sense ni mica de vent, ideal per estar a coberta.

Estem molt cansats i decidim tornar a l’hotel i menjar alguna cosa a l’habitació.

Dimecres 3 de novembre
Al matí, amb tot el grup, decidim anar a fer una passejada per la zona del Soho, Nolita i Greenwich Village, barris que tots estan ubicats a la zona sud de Manhattan. Mentre que Greenwich Village és una zona més residencial, Soho i Nolita són districtes molt més “pijo-bohemis”. En concret, al Soho, hi abunden les sales d’exposicions i tallers d’art. Acabem el recorregut en una de les zones més comercials on, finalment, trobem botigues de “gangues” on molts dels nostres companys acaben comprant Levi’s a meitat de preu!
En David, l’Arnau i jo acabem de passar el matí voltant per la Cinquena Avinguda i voltants, i dinem en una plaça assolellada prop del Madison Square Garden amb menjar de “carrito”. A la tarda, acabem de fer la Cinquena Avinguda fins arribar a Central Park i després agafem el metro en direcció l’Empire State Building, i és que volem veure la posta de sol des de dalt. I gairebé no la veiem…! I és que quan arribem a l’edifici, vora les 5 de la tarda, hi ha una cua de gent immensa que ha tingut el mateix pensament que nosaltres. Després dels múltiples controls, finalment accedim a dalt l’edifici (no és l’últim nivell, però les vistes són espectaculars; pujar 6 pisos més implica 15$ més) s’està ponent el sol. Les vistes són impressionants!!! Tot i que hi ha força gent, podem contemplar i gaudir de l’espectacle sense cap problema. En David té set de fotos i com un autèntic professional fotografia Manhattan des del nord, sud, est i oest. L’Arnau i jo estem embadalits davant la imatge del capvespre de Manhattan i tots els edificis que de forma progressiva es van il·luminant. Mica en mica, la llum del sol va donant pas a la llum artificial dels milers de focus que composen l’ skyline de Manhattan.

Per acabar el dia, decidim, tot i que és una mica llarg arribar-hi, anar a sopar a la que diuen que és la pizzeria més famosa de Nova York, la pizzeria Grimaldi, que es troba ubicada molt a prop del pont de Brooklyn a la riba del barri de Brooklyn. I les pizzes ni molt menys ens deceben! És un sistema diferent al que estem acostumats. Aquí demanes una base i els ingredients els vas triant tu en funció dels teus gustos. Pots escollir base de 6 o 8 porcions. Nosaltres escollim la de 8 que és del tot suficient per nosaltres dos. Ens la porten en una mena de base alçada i cada un va agafant els trossos que vol al seu plat. I el servei és molt i molt ràpid ja que el forn de llenya que tenen els permet coure les pizzes en 3 minuts!

Dijous 4 de novembre
Tal i com ja havia apuntat la previsió meteorològica, avui plou. Per tant, decidim fer coses que no impliquin massa estar fora, al carrer.

Al matí, amb tota la colla anem a la seu de la ONU. Però ens diuen que els nens menors de 6 anys no poden entrar. Això implica que, durant la visita guiada, l’Arnau i jo ens hem de quedar a fora. Aprofitem per recòrrer la part que sí és visitable (poca) i sobretot les botigues i la llibreria de productes d’arreu del món.
En David em comenta que la visita ha estat molt interessant, i sobretot li ha agradat les coses que s’han anat explicant. Fins i tot han pogut veure una sessió plenària tot i que com que el tema no era molt puntal, no hi havia massa delegats.

Un cop acabada la visita, com que els companys volen anar al MoMA, ens separem. La nostra intenció és anar a veure l’Intrèpid, un museu aeronaval. Abans d’arribar-hi, però, fem una parada a l’Estació Central per tal d’aixoplugar-nos una estona i aprofitar per dinar.
A la tarda, doncs, visitem aquest museu que en realitat és un porta-avions i que es troba ubicat a la part oest de Manhattan. És molt interessant i alhora curiós veure diferents models d’avions que van participar en la Segona Guerra Mundial i durant la Guerra Freda. Podem visitar, també, el Concorde per dins i un submarí. Realment una experiència diferent al que havíem vist fins ara! I a més a més, el temps sembla que ha pactat una treva i durant les visites exteriors para de ploure.

Sortint d’aquí, ens dirigim cap a la zona de Times Square i Broadway, on aprofitem per acabar de visitar la zona dels teatres i també per entrar a una jogueteria per tal que l’Arnau pugui jugar una estona (aquí les jugueteries són immenses i molt ben caracteritzades!).

Sopem en una mena de pub americà situat al Downtown, on s’hi menja força bé i on l’ambient és molt tranquil. Ah, i hi fan futbol europeu!

Divendres 5 de novembre
Avui, de fet, és l’últim dia “sencer” a Nova York. Fa més bon dia però continua fent molt de fred. Al matí decidim anar a Central Park per tal d’acabar de fer el recorregut que ens va quedar pendent. Hi ha molt d’ambient de Marató, i és que l’arribada és en aquest mític lloc de la ciutat. Tan de bo ens poguéssim quedar a veure-la… o fins i tot a córrer-la!
Central Park té uns colors de tardor que són indescriptibles. És un lloc on no et cansaries mai de passejar-hi. Sembla mentida com enmig d’una ciutat que va a mil revolucions per minut, hi puguis trobar un indret on es respira tanta pau i tanta natura! Tothom hi té el seu lloc: els qui corren, els qui passegen, els qui s’asseuen a contemplar el paisatge en un banc, els que s’estiren a la gespa, els qui juguen...

Fem algunes compres a la zona de Columbus Circle (un llibre que és una autèntica ganga però que pesa com un mort!).

Al migdia ens dirigim a la zona portuària de l’est de Manhattan, Seaport, on hi ha tot un complexe força nou amb molts començos i botigues. Al port també s’hi poden veure vaixells més o menys antics però tots ells impressionants. També es veu molt bé l’heliport i tot el tràfic d’helicòpters que hi ha. Dinem en un restaurant take-away xinès i després acabem de passejar per la zona, sempre intentant perseguir els coloms que ronden per allà (bé, de fet és l’Arnau qui els intenta perseguir! Nosaltres l’anem seguint a ell!).
Des d’aquest punt, agafem un ferry fins a la zona de Brooklyn que recorre tota la riba est de Manhattan. Les vistes des de l’aigua són genials! Val molt i molt la pena i a més el ferry és molt còmode i sorprenentment barat. Una molt bona alternativa al metro.

I arriba el punt culminant de les vacances. Com que hem aconseguit entrades a la reventa (no donaré més detalls), ens n’anem a veure un partit de la NBA!!! Els NY Knicks juguen contra els Washington Wizards a les 19:00h, al mític Madison Square Garden. Aquest cop sí, no s’ha anul·lat res, i tot està a punt per tal que poguem gaudir d’aquest espectacle! Quina emoció!!!
I la veritat, és que ens ho passem molt i molt bé (tots tres)! Un partit de la NBA és una autèntica festa. El bàsquet és una cosa més. Hi ha gent actuant, DJ’s posant música, cheerleaders, concursos, etc. L’èxtasi ens arriba en el moment en què pels altaveus sona Empire State of Mind de l’Alicia Keys. El partit és vibrant, i hi ha tantes coses al nostre entorn per mirar que a vegades perdem el fil del bàsquet i tot. L’Arnau no para de ballar totes les cançons que sonen, i queda sorprès quan veu la gent animar el seu equip amb passió. Al final, els Knicks guanyen per 21 punts.
Una experiència inoblidable i única que segur que recordarem sempre més com una de les millors coses de Nova York.

En sortir, estem tan cansats i ja comença a ser tard, que per això decidim comprar alguna cosa per menjar en un dels molts carritos que hi ha pel voltant, i sopem a l’habitació de l’hotel abans de caure fregits! Ha estat un dia molt intens, la cirereta al pastís magnífic d’aquestes vacances.

Dissabte 6 de novembre
Últim dia a Nova York... els darrers dies sempre són tristos. Per una banda fa pena que s’acabin les vacances, però per l’altra el fet de tenir aquest sentiment implica que ens ho hem passat d’allò més bé. I altre cop, ha estat així!

Al matí ens acomiadem dels companys que agafen el vol tres hores més tard que nosaltres i que per tant se’n van a Manhattan a passar el dia. Nosaltres no tenim tant de temps, per tant decidim anar a passejar per Prospect Park, el parc més famós de Brooklyn i considerat, en moltes guies, equivalent al Central Park. I sí, les guies tenen raó, és un lloc que val molt la pena visitar.

Prop d’aquest indret, hi ha el Tom’s restaurant, un lloc que hem trobat que és molt típic i realment ho és. Avui és dissabte, i com ja veníem avisats, hi ha molta cua de gent esperant per entrar. Però el més sorprenent és que per fer més portable l’espera, l’amo del local surt a fora per tal d’oferir als que esperen cafè, bolleria, bacon, etc. Ben bé que si agafes de tot del que ofereix, quan t’asseus a taula ja estàs tip! És un senyor que és molt amable i que curiosament a nosaltres en particular ens dóna molta conversa, ens ofereix moltes coses (fins i tot ens dóna 1 dòlar per l’educació del nostre fill!), i ens explica que va conèixer el rei mentre esquiava a Aspen. Tot un personatge (nosaltres deduïm que és el fill del famós Tom, ja que el local data dels anys 30). Els cambrers molts són hispans i el que suposem que és el fill d’en Tom té molta pinta a mafiós italià! El lloc és molt conegut per la quantitat de menjar bo que s’hi pot degustar i els preus raonables. Nosaltres hi fem el brunch i quedem molt satisfets! De postres (bé, nosaltres no tenim la intenció de fer-ne) el senyor fill d’en Tom ens regala un batut de xocolata. Tot i que ja estem molt tips, no li fem un lleig i ens el prenem. No és gaire bo, pel nostre gust, ja que sembla que té gas, amb xocolata, i llet...

I res, que després d’això ja només ens queda temps per tornar a l’hotel, recollir les maletes i anar cap a l’aeroport. El taxista que ens porta és un porto-riqueny amb qui parlem de moltes coses durant tot el trajecte.

El viatge de tornada fins a Amsterdam està ple de turbulències per una pertorbació que hi a al mig de l’Atlàntic. Tot i així, l’Arnau dorm totes les 7 hores fins a Amsterdam, i les següents 2 hores fins a Barcelona. Tot un campió!

El viatge s’ha acabat. Han estat uns dies inoblidables per moltes coses: per la ciutat, per l’estil de vida que s’hi viu, per tantes coses que hem vist, pels companys amb els que hem anat, per tot el que hem rigut, i sobretot perquè altre cop hem estat tots tres junts fent allò que més ens agrada, viatjar sense descans!