Tornada als Alps
De fet aquest viatge ha estat part del viatge a Croàcia, però hem decidit tractar-lo a part ja que de fet són dues parts molt ben diferenciades.
6 d’agost
Aquest dia fem el camí de tornada que ens duu fins a la frontera de Croàcia amb Eslovènia, més tard a la frontera d’Eslovènia amb Itàlia, i després de molt buscar i de fer un intent de passar la nit a la “bonica” població d’Ospitaleto, acabem dormint en un pàrquing de Bergamo.
Venint d’un país com Croàcia, Itàlia ens torna a semblar caòtica i menys segura.
7 d’agost
Al matí conduïm fins a Como. Fa uns anys ja hi havíem estat i tot i que no hi ha cap mena de dubte que els llacs del nord d’Itàlia tenen molt d’encant, Como és potser un dels que per nosaltres en té menys ja que les seves lleres estan molt habitades. Passem el matí voltant per la ciutat, i descobrint alguns indrets realment bonics com la plaça amb el seu particular Duomo, i finalment sucumbim als encants d’una bona pizza italiana (la última del viatge ja que avui ja deixem aquestes terres).
A la tarda enfilem en direcció Lugano i travessem la frontera que ens endinsa cap a Suïssa. Tot i anar bé de temps, una monumental cua de 3 hores ens fa endarrerir molt. Aquesta cua és senzillament perquè el túnel va amb semàfors i aquest dia el trànsit és molt dens.
Per compensar aquest fet, el pas que fem d’entrada a Suïssa és immensament meravellós, amb paisatges que ens recorden que entrem a una de les terres més boniques que hi ha a Europa! Ah, i també ens retrobem, després de tants de dies, amb la pluja.
Arribem tard al poble de Lauterbrunnen i fem nit en un càmpig, molt proper a la cascada Staubbach (diuen que és la més alta de Suissa). Descartem el càmping principal perquè està pleníssim de gent (i gent no massa habituada al món muntanyenc sinó més aviat a la festa...).
La nostra intenció és quedar-nos aquí i fer diverses excursions, entre elles la del Jungfrau.
8 d’agost
De tornada a l’estació intermitja, i com que no portem dinar, valorem quines possibilitats tenim de fer un mos. Els restaurants són caríssims (de fet no hi ha massa ningú que hi dini), i finalment decidim entrar en una fleca i comprar uns entrepans i uns iogurts. Després de dinar, decidim fer l’últim tram a peu enlloc de tornar a agafar el telefèric de baixada. Són gairebé 700 m de desnivell de baixada en un tram força curt. Això vol dir que els pendents són molt pronunciats, i el pobre David ho pateix en pròpia pell (o millor dit, en propi genoll!).Ens llevem una mica tard, i després d’esmorzar ens equipem i anem al centre d’informació i a l’estació de ferrocarrils per tal de planificar quines excursions podem fer mentre estiguem per aquí. Evidentment, tot va condicionat a la meteorologia i pel que sembla la dels propers dos dies no pinta massa bé.
Com que avui encara la cosa s'aguanta, decidim pujar fins a l’Schilthorn. Aquest indret no és mític per la seva alçada en sí, sinó perquè és una de les estacions a més alçada, i a més conté el mític restaurant giratori que als anys 70 es va gravar una de les primeres pel·licules d’en James Bond.
El trajecte que ens condueix fins a aquest punt és espectacular. El primer telefèric ens puja fins a Murren, amb un pendent molt pronunciat. Un cop al poble, hi fem una passejada tot esperant el següent telefèric que té d’espectacular el llarg trajecte pendulant que fa fins arribar al cim del Schilthorn. Ben bé que hem tingut sort perquè hem pogut gaudir molt del paisatge durant tot el recorregut però al cap de poca estona de ser a dalt es comença a tapar i fins i tot ens hi neva!
De tornada al poble, fem una volta pel centre, comprem provisions per sopar i anem a descansar a l’autocaravana. Al capvespre, com ja és costum a Suïssa, fa una bona ruixada. Genial la imatge que tenim de la cascada des del nostre petit menjador de l’autocaravana!
9 d’agost.
La idea d’avui era pujar fins al Jungfrau amb el tren que surt a les 7 del matí. Però el dia es lleva molt tapat i decidim no gastar-nos 260 euros per no veure res. A més, les webcams del cim emeten una imatge completament boirosa.
Per tant, decidim seguir amb el nostre viatge i deixar aquesta excursió per una altra ocasió (facturat per segon cop).
Baixem fins a Interlaken i hi passem el matí. L’Arnau gaudeix veient com salten els de parapent i com aterren a l’immens parc que hi ha al centre. Segons ell, quan cauen es fan un pelat.
A la tarda, després de dinar, fem el Grimselpass (el recordàvem bonic i així continua essent!), i arribem a Tasch. Aquesta vegada, i a diferència del 2003, no passem d’aquí ja que tenim claríssim que fins a Zermatt no s’hi pot arribar en vehicle privat.
Dormim en un pàrquing per autocaravanes que regenta un tal Christopher i que, un cop hem parlat amb diversos catalans que també hi ha aparcats, ens adonem que fa preus segons persona. En David troba una noia que havia estudiat amb ell, i també trobem una gent de Sant Gregori. El món és un mocador! Ah, i en David fa la frase cèlebre de les vacances quan contesta al tal Christopher dient-li: “I think, sí”! I es queda tan ample!!!
10 d’agost.
Al matí pugem a Zermatt en tren. La xarxa ferroviària suïssa és excepcional. És un país farcit de trens que van a tot arreu. Això sí, els preus són astronòmics!
Fa un dia radiant i decidim pujar caminant fins a la segona estació intermitja abans d’arribar al Gornergrad. La primera pujada és dura ja que no dóna treva. Són 600 metres de desnivell amb rampes importants. Sort que el camí es fa per sota bosc i no rebem l’impacte directe del sol. Pel camí ens hem d’aturar perquè estan tal·lant arbres. Fa impressió i tot veure’ls caure!
Un cop a la primera estació, ens animem a caminar de pujada fins la segona. Potser és per l'esperit muntanyer que portem dins o per la impagable primer pla del matterhorn que ens acompanya. Tot i així, la calor i el fet de portar l’Arnau a l’esquena fa que el tram final sigui realment dur.
El darrer sector, ara sí, el fem en cremallera. Finalment arribem a dalt de tot, el cim del Gornergrad. No és l’excursió més mítica des de Zermatt , però sí que considerem que és la que et permet gaudir d’un ventall més ampli de vistes de cims mítics (zona del Monte Rosa, i també el Materhorn). I com que ja he dit que el dia és nítid i radiant, les vistes són espectaculars!
Un cop a dalt, dinem i després anem a fer un capuccino a la terrassa de més amunt amb vistes encara més espectaculars. I com que els cambrers no estan disposats a cobrar-nos res, ens surten gratis (capuccinos i iogurt per l’Arnau). Tot un luxe en un país on cal desembutxacar molt i per tot!
En David i l’Arnau fan el camí de baixada en tren, i jo m’animo a fer un parell d’estacions a peu. I la veritat és que ho gaudeixo moltíssim! Les vistes i el fet de no portar pes fa que sembli que voli en el paradís!
Ja de tornada a Tasch, decidim no quedar-nos més perquè déu n’hi do el que hem vist i a més a més, tot plegat ens sembla molt car. Ens traslladem a la vall veïna de Saas Fee i dormim vora el pantà que encapçala la vall, juntament amb altres autocaravanes i furgos, i sota un cel molt estrellat i una tranquil·litat envejable.
11 d’agost.
Avui altre cop ens llevem i el dia és radiant. Com s’agraeix! Decidim fer la volta a la presa i tot i que sembla una passejadeta, déu n’hi do el tros que fem. L’Arnau camina molt de tros animat per tots els salts d’aigua i pedretes que hi pot anar tirant.
El sol és de justícia i déu n’hi do la calor que fa!
Dinem i tot seguit fem camí cap a la frontera entre Suïssa i França. El nostre destí és Chamonix. En arribar-hi podem comprovar com de turístic és aquest indret i la gentada que s’hi concentra.
12 d’agost.
Nosaltres anem caminant fins al peu de la glacera de Bossoms i ens sorprenen els sorolls que hi sentim: blocs de gel que es trenquen, de tant en tant corrents d’aigua que baixen per la glacera, etc. Espectacular!
Tot i que inicialment no ho teníem previst, decidim fer mig camí de baixada fins a La Fayet a peu, tot i que alertin d’un pas d’escales (prèviament hem vist la foto del pas i no sembla pas complicat). El camí és molt maco, i efectivament el pas no és complicat. Ens alegrem d’haver decidit fer-lo a peu. A més, durant tot el dia, tenim vistes espectaculars i precioses del Montblanc.
Arribem just a temps per agafar el tren de baixada en una estació intermitja. Ha estat una excursió sorprenent i molt interessant.
Dinem a l’autocaravana i avui sí, fem migdiada. A la tarda tornem a Chamonix, fem un volt pel centre i per sopar comprem unes pizzes que venen al pàrquing del telefèric de l’Aiguille de Midi, lloc on dormim. (Per cert, per sorpresa de l’Arnau, hi ha una varietat de pizza semblant a la pizza margherita que es diu pizza “mimi”).
13 d’agost
Tot i que fa uns anys ja hi havíem pujat, decidim que val la pena tornar a pujar a l’Aiguille du Midi. A més, el dia és esplèndid i les vistes des de dalt són realment espectaculars.
El camí de pujada, tal i com el recordàvem, és de vertigen. A dalt, però, ens sorprèn que hi ha molts indrets que no recordàvem (bàsicament terrasses i miradors). Això fa que ens passi el temps volant i que quant ens n’adonem ja han passat gairebé dues hores des que hem arribat! Realment és un lloc en el qual sempre val la pena tornar-hi!
De baixada, ens parem a mig camí, al Pla de l’Aiguille, i des d’allà arribem caminant fins a
Agafem el tren de baixada a Chamonix i quan arribem fa una calor impressionant. Arribem a l’autocaravana, ens dutxem i fem camí ja de tornada. Dormim a Nimes. La nostra última nit a l’autocaravana.
Diumenge 14
Dia de tornada. Sempre és un dia trist i amb no massa res a destacar. En aquest cas ens parem a Valras Plage i la veritat és que l’experiència és nefasta: pleníssim de gent, cues per arribar-hi i platja que no té res a veure amb totes les que hem estat durant aquestes vacances. En fugim ràpid.
Arribem a casa a mitja tarda, amb la tristor que representa el final de les vacances. Però també, amb l’alegria de pensar que hem fet un viatge genial, intens, variat, meravellós. I que l’hem gaudit tots tres junts, segurament la part més maca de tot plegat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada