VIATGE
A CÒRCEGA – ESTIU DE 2015
Divendres 21 d’agost
Per
fi ha arribat el dia. Comencen les vacances d’estiu. Tot i que tots nosaltres
(els nens i jo) ja estàvem de vacances, avui en David les ha començat i per
tant ja estem a punt per marxar. Aquest any hem decidit anar a Còrsega. Decidim
que, tot i que tard, marxem el divendres per començar a fer un tall de camí ja
que dissabte al migdia hem de ser a Niça. Conduïm aproximadament fins passat
Montpellier.
Dissabte 22 d’agost
Durant
el matí acabem de fer el tall de camí que ens queda fins a Niça. En algun punt
proper a Marsella trobem embussos importants que en algun moment ens fan patir
per si arribarem a temps. I això ens fa pensar que sort que ahir ja vam avançar
un tros de camí!
Dinem
en un pàrquing a Niça i després anem cap al port a embarcar al ferry de Corsica
Ferries. El trajecte no és massa llarg i el passem descansant i passejant pel
vaixell. El camarot està molt bé perquè és exterior.
Arribem
a Bastia a les 10 de la nit. Conduïm una mica per la carretera que duu al Cap
Cors en direcció nord i trobem un pàrquing per dormir a Erbalunga. Estem molt
cansats i dormim com troncs!
Diumenge 23 d’agost
Avui
volem fer la ruta pel Cap Cors, l’extrem més al nord de Còrsega. En aquest
indret les carreteres són força estretes, però amb calma i paciència (i amb en
David de conductor), tot és possible. Val a dir que hi ha trams més bons i
d’altres que no tant.
El
matí, abans de començar a conduir, visitem el poble d’Erbalunga. La sensació,
que després es confirma al llarg de tot el cap, és que hi ha poc turisme i que
són pobles molt “bàsics”, sense massa floritures, però amb vertaders encants
especials. Passejar pels seus carrers és fer una immersió en el passat.
Anem
conduint vorejant la costa, fins a Macinaggio on ens hi parem a fer un bany a
la platja del poble i a dinar. Tot i que volíem anar a una altra platja de la
qual es deia que era més espectacular, havíem de caminar una hora per
arribar-hi i finalment desistim. I de fet la platja del poble és molt maca, poc
concorreguda, i amb algunes atraccions per nens que fan que ens ho passem
d’allò més bé.
Després
de dinar, reculem una mica per la mateixa carretera i a Marina de Luri
travessem el cap fins a Pino. A partir d’allà baixem en direcció sud vorejant
la costa oest del cap. Aquí hi ha algun tram on les carreteres són molt
estretes i les timbes importants! Tot i la perillositat, el paisatge és preciós
i val la pena fer-ho amb molta calma. Abans d’arribar a Nonza, ja a mitja
tarda, trobem una platja paradisíaca, de pedres negres i poc concorreguda, i
ens hi parem per fer un bany. Quina passada! Sembla ben bé que el mar sigui
nostre i que estiguem a primera fila veient com el sol va ponent-se!
Conduïm
una mica més fins arribar a Saint-Florent on passem la nit a la Ciutadella.
Dilluns 24 d’agost
Al
matí sucumbim a la primera boulangerie del viatge. Els francesos en saben i
molt de fer pa i croissants!
Tot
i que avui teníem previst agafar el vaixell per anar fins la platja de Lotu,
ens diuen que la previsió meteorològica a partir de migdia no pinta massa bé i
que per tant només podríem estar-hi una horeta. Tot i que el dia és bo i ens
sembla impossible que hagi de canviar tant, decidim no arriscar-nos. Així
doncs, passem el matí a la platja de Saint Florent.
A
partir de migdia el temps va canviant i comença a ploure. Passem la tarda
descansant a la utu ja que plou amb ganes.
Cap
al tard aconseguim sortir a fer un volt pel poble. Saint Florent és un port
turístic força important, amb vaixells amarrats a port d’aquells que agrada
veure i que fan que et quedis impressionat. Les botigues del poble són també
molt cares, en concordança amb els passatgers que arriben en vaixell!
Per
segona nit consecutiva, dormim a la Ciutadella.
Dimarts 25 d’agost
Avui
sí! El temps pinta bé i podem agafar el vaixell que ens duu fins la platja de
Lotu. De fet, hi ha dues platges que són molt recomanables: Lotu i Saleccia.
Però els viatges són independents. A Saleccia és força més car i per la
previsió de vent d’avui és pitjor ja que la platja es troba més exposada. Per
tant, decidim anar a Lotu.
El
trajecte dura uns 20 minuts i passa per alguna zona remarcable com la torre
genovesa que està mig derrocada i que és maca de veure.
En
arribar a la platja de Lotu quedem meravellats. És un entorn idíl·lic. Una
platja força llarga de sorra blanca i d’aigües blau turquesa i transparents.
Sembla ben bé una piscina! Hi passem tot el matí banyant-nos, fent snorkel,
jugant a la sorra, etc. Cap al migdia comença a fer més vent i per tal de poder
dinar en condicions busquem una zona més arrecerada, al costat d’unes roques.
Aquí els nens encara s’ho passen més bé perquè hi ha com petites piscinetes
molt aptes per ells.
A
les 3 agafem el vaixell de tornada (el darrer que ens deixen agafar per la
previsió de vent), havent gaudit moltíssim d’aquest indret!
Arribem
a Saint Florent, ens dutxem, berenem i decidim tirar una mica amb la utu. Pel
camí ens parem al supermercat a comprar provisions, en previsió, ja que en els
petits poblets tot és força car.
Conduïm
en direcció oest fins a l’Île Rouse. Per internet trobem una crònica que
aconsellen dormir la pàrquing del supermercat LeClerc i així ho fem. I de fet,
som unes quantes autocaravanes que decidim fer el mateix!
Dimecres 26 d’agost
Al
matí, després de conversar una estona amb un matrimoni francès que també ha
passat la nit al mateix lloc que nosaltres, decidim baixar fins a la ciutat
d’Île Rouse per fer-hi un volt i també un cafetó. L’encant principal és el
passeig que condueix fins a la illa annexada a la ciutat. També cal destacar
que té un port important d’on surten i on arriben vaixells de diferents punts
de França i Itàlia.
A
mig matí, i ja vista la ciutat, avancem cap al centre de l’illa per tal de fer
uns dies de muntanya. Reculem una mica i conduïm en direcció sud per la
nacional. Ens dirigim cap al Valle de l’Asco per una carretera estreta, sinuosa
i poc transitada. La zona, muntanyosa, sembla deixada de la ma de déu però com
tot a l’illa té un encant força especial. L’únic poble de tota la vall, Asco,
es troba a meitat del camí i és força petit. Arribem fins al fons de la vall
(Haut Asco) on antigament hi havia una estació d’esquí i on ara estan fent
esforços per tornar a obrir-hi una estació només pensada per nens. D’aquí
surten uns quants camins GR, però força empinats i abruptes, ja que les
muntanyes són força escarpades i verticals. Vist això, decidim recular una mica
i quedar-nos al càmping (està prohibit pernoctar fora del càmping).
Sorprenentment ens trobem un càmping molt semblant al que l’any passat havíem
trobat a EE.UU.: enmig del bosc, sense parcel·les definides i amb molta tenda
de campanya. Ens agrada molt!
A
la tarda, baixem fins a la
Maison de Moutard on a partir d’aquí, i seguint el riu, es
pot fer un tram a peu. No arribem fins al final del camí perquè aquest es torna
força complicat. Ens banyem en una gorga (bé, només els dos valents de casa
s’hi banyen) en la qual hi ha un tobogan natural inclòs i tot.
De
tornada al càmping, ja vora quarts de set, aprofitem per descansar, els nens
per jugar per fora, i per impregnar-nos de la tranquil·litat d’aquest indret.
El vespre és fred i bé molt de gust posar-se un forro o dormir tapat!
Dijous 27 d’agost
Després
de passar una nit plàcida al càmping (silenci i fresca), al matí, després
d’esmorzar, deixem el Valle d’Asco. Tornem a fer la carretera sinuosa i estreta
que vam fer ahir. Ben bé que a l’estiu deu ser una mica caòtic conduir per aquí
amb la quantitat de cotxes que hi deuen circular. Ara, però, la temporada tot i
ser catalogada com a alta, ens dóna la sensació que és més aviat baixa.
Cap
al migdia, arribem a Corte, una ciutat important dins l’illa i que està
envoltada de força àrea forestal protegida. El tipus de muntanya, però, és
força àrida amb bàsicament pins. Dinem i passem la tarda visitant la Ciutadella de la ciutat
que realment ens sorprèn molt perquè és molt maca plena de carrers estrets que
s’entrellacen al voltant d’una muralla molt ben conservada.
Estem
dubtant sobre què fer i decidim que, ja que hem vingut fins aquí, volem
passar-hi algun dia més visitant la zona més boscosa. És per això que ens
endinsem a la Restorica,
una zona plena de gorgues que ressegueix el curs del riu que porta el mateix
nom. En aquesta zona és obligatori pernoctar en un càmping. Bé, obligatori i
necessari perquè difícilment et pots quedar en un altre lloc. El càmping és
molt semblant a l’anterior, enmig d’un bosc i sense parcel·les definides. Molt
autèntic, vaja! Està força ple. Passem una bona estona a la zona de jocs per
nens i després baixem al riu. L’aigua està molt freda, però els valents (i
valenteta) de casa no semblen trobar-la-hi massa ja que s’hi capbussen sense
cap mena de problema!
Tot
i que la idea inicial era que demà poguéssim anar a caminar fins als llacs de
Panorama i Capitello, es veu que l’autobús que et permet arribar al punt de
sortida (a uns 7 km del càmping) ja no funciona (això ens reitera el fet que
estem ja en temporada baixa més que en alta), i per tant ens hem de resignar a
no poder fer l’excursió.
Al
vespre, sopem unes pizzes que comprem al restaurant del càmping.
Boníssimes!!!!!!!!!!!!!
Divendres 28 d’agost
Al
matí en David decideix agafar la bicicleta de carretera i arribar fins al final
de la carretera (punt de sortida de la ruta als llacs). Tot i que s’esperava un
tram fàcil, acaba remuntant gairebé 1000 m en menys de 7 km. Arriba fos però
content d’haver-ho fet.
Amb
els nens passem una estona al parc jugant.
Després,
ens n’anem tots quatre al riu i hi passem una molt bona estona. Tot i que
l’aigua és molt freda, els nens gaudeixen molt jugant amb les pedres!
Deixem
el càmping el migdia i fem la carretera de tornada fins a Corte. A partir
d’aquí, agafem la carretera nacional i avancem en direcció sud. A mesura que
avancem el paisatge es va tornant molt més verd i frondós. Ja no hi ha pins
sinó arbres com faigs i alzines. Ens parem a dinar al coll de Vizzavona, un
paratge que podria semblar perfectament pirinenc.
Després
de dinar, anem al Parc d’Aventura que hi ha al coll i hi passem una molt bona
estona. L’Arnau fa 3 circuits unes quantes vegades, demostrant que és tot un
valent! I l’Elna, en el seu afany de voler fer allò que fa el seu germà, acaba
fent dos dels circuits ajudada per en David! Després anem a fer una cerveseta i
un cafè i tornem cap a l’autocaravana.
Conduïm
en direcció Ajaccio, sense entrar-hi, i ens parem passat Porticcio, a la platja
de Ruppione. Anem a la platja a veure la magnífica posta de sol sobre el
Mediterrani. Un espectacle d’aquells que val la pena viure!
Dormim
a primera línia de mar gaudint d’unes vistes meravelloses. Ah, també gaudim de
la música dels 80’s d’una festa que estan fent els socorristes de la platja!
Dissabte 29 d’agost
Ens
llevem gaudint d’una magnífica vista de la platja i del mar encalmat. Esmorzem,
i al cap d’una estona anem a la platja. La sorra és granelluda i blanca i això
fa que les aigües siguin totalment transparents i cristal·lines. Hi ha poca
gent i això s’agraeix moltíssim. Passem el matí banyant-nos, fent snorkel,
nedant, jugant a la sorra...
A
l’hora de dinar, decidim conduir una mica per tal de trobar una bona ombra i
acabem fent uns 20-30 km per una sinuosa carretera de muntanya, fins a la platja de Tavaro. A la tarda ens hi
acostem per fer-hi un bany. S’hi està prou bé! Coneixem uns catalans que
viatgen en furgoneta i parlem una estona de les experiències viscudes.
Avancem
una mica més fins a Propriano i passem la nit en un pàrquing vora el port i la
platja. Tot i que inicialment hi ha algunes altres autocaravanes i furgonetes,
al matí només en queda una, suposem que perquè moltes van agafar el ferry de
tornada, a la nit.
Diumenge 30 d’agost
El
matí fem una passejada per Propriano. Un poble que no té massa res més especial
que un carrer força turístic i comercial, al costat del port. Aprofitem per fer
un cafetó en una terrassa.
Després,
continuem avançant fins a Sartène. Tot i que el plànol ens el marca com un
centre important, no ens dóna la sensació que sigui així. És un poble, empinat
com tots, i amb un centre històric discret. Hi fem un volt buscant un
supermercat però pel fet de ser diumenge i perquè ens assabentem que no n’hi ha
cap de gran, hem d’acabar comprant quatre cosetes en petits comerços del poble,
a preu d’or, i amb propietaris que més que comerciants semblen macarres!
Com
que la idea és passar la tarda a la platja, ens dirigim fins a la platja de
Tonnaro, tot resseguint la costa sud-oest. I realment val molt la pena. La
platja de Tonnaro és una petita piscina d’aigua transparent i calmada, amb un
petit illot no massa lluny, i amb un fons marí d’allò més interessant. Passem
la tarda contemplant peixos, musclos gegants, algues, etc. De fet, cada cop
tinc més clar que en David i l’Arnau tenen més proximitat als peixos que als
humans!!! Per agafar forces ens mengem uns súper Magnum!
Contents
d’haver-nos aturat aquí, cap a les set de la tarda tornem a la utu, ens dutxem
i avancem una mica més fins al proper destí: Bonifacio. Tot i que la idea
inicial era trobar lloc en algun pàrquing del poble, ens adonem que això és
missió impossible ja que tots ells són pagant i accessibles només per clients
dels creuers o per cotxes. I el càmping més proper està ple. Per sort, trobem
una parella d’italians que també van en autocaravana que ens aconsellen passar
la nit a Santa Manza, a uns 8 km de Bonifacio. Com que no hi ha cap altra cosa
que pinti millor, decidim fer-los cas. El més bonic de tot això és que, com que
ja s’ha fet tard, en sortir de Bonifacio cap a Santa Manza, gaudim d’unes
magnífiques vistes de la ciutat al penya-segat, il·luminada i sota l’atenta
mirada d’una lluna plena de tons vermellosos. Un espectacle únic i meravellós!
Arribem a Santa Manza ja de fosc i aparquem en una zona al costat del mar on hi
ha una autocaravana i on, poc a poc, en van arribant moltes d’altres. La nit és molt clara gràcies a la lluna plena.
La única cosa que ho entorpeix és un atontat que a les cinc del matí ve a pitar
amb el cotxe, suposem que per rancor o per ressaca de festa.
Dilluns 31 d’agost
Avui
anem a passar el dia a les Lavezzi, un arxipèlag d’illes que estan
classificades com a reserva natural. Al matí, per tant, tornem a Bonifacio i
aparquem al pàrquing de la companyia de creuers (deixen aparcar-hi gratuïtament
tot el dia, si fas el creuer).
El
vaixell surt vora les 10 del matí i en mitja hora ens duu fins a l’embarcador
de la illa. A partir d’aquí, hem de caminar uns 5-10 min fins a trobar la
caleta que més ens convenç. I ens convenç moltíssim. El paratge de les Lavezzi
és majoritàriament granític i amb unes roques de formes arrodonides. La platja
és de sorra granelluda (típicament granítica) i un fons marí transparent i molt
ric en peixos. Tant que en David gairebé no surt de l’aigua. El sol és intens,
gairebé com cada dia però avui no fa gens de vent, per tant la sensació de
calor és molt alta. Això fa que pràcticament tothom estigui dins l’aigua. I és
que és una mena de piscina, poc fonda a l’inici, que fa que pels nens això
sigui el paradís, i pels adults també. Les hores passen volant i gaudim
moltíssim de l’estada. Tot i així, cap a quarts de tres decidim marxar perquè
la calor i sobretot la insolació ja són insuportables.
El
trajecte de tornada és una mica més llarg (1 hora aproximadament) ja que passa
per l’illa de Cavallo (una mena de resort de multimilionaris), i per tota la
costa propera a Bonifacio (golf de Sperone, Point de St. Antoine (l’extrem més
al sud de l’illa), Pertusato, i algunes coves. Finalment arribem a Bonifacio a
quarts de quatre.
Anem
a la utu a deixar els trastos, i agafem el trenet que ens duu fins a dalt del
poble (necessari perquè ens veiem amb poques forces de pujar a peu). El centre
del poble és molt turístic i comercial però sense gaires encants destacables.
De fet, Bonifacio és més maco des del mar o des de lluny, que dins mateix. El
que sí que són espectaculars són les vistes a l’extrem del penya-segat.
Aprofitem per fer un cafetó (molt bo) i gelat, i comprar els imants.
Tornem
a la utu cap a quarts de set, i ens dirigim més al nord, on hem llegit que hi
ha platges molt maques com les de Rondinara, Santa Giulia i Palombaggia, totes
abans de Porto-Vecchio. Ens parem a Palombaggia en una mena de pàrquing-càmping
per autocaravanes que està prou bé: té serveis de càrrega i buidatge d’aigües,
dutxes (exteriors d’aigua freda) i tot això ubicat en una zona de pineda
ombrívola i propera a la platja. Ah, i els propietaris són amables (un fet fins
ara insòlit a Còrcega!).
Dimarts 1 de setembre
Al
matí, després d’esmorzar, anem cap a la platja de Palombaggia que, com ja he
comentat, està a 5 min del pàrquing. Aquí vull fer un incís. Palombaggia és una
platja que, tal i com diu la guia, és maca, d’aigües clares i transparents, i
sorra blanca. D’acord. Però no és de les millors platges que considerem que te
la illa. És una platja que creiem que és típica de zona turística i suposo que
massificada en plena temporada alta. Ara bé, hi ha moltes altres platges molt
millors (segons la nostra humil opinió) i que no s’esmenten tant a les guies i
tampoc tan conegudes.
Dit
això, dir que hi passem un matí molt agradable. Sobretot gaudeixen molt els
nens. A nivell de fons marí és molt pobre.
Tornem
al càmping, ens dutxem, dinem i descansem una estona. A la tarda ens apropem
fins a Porto Vecchio. La intenció és anar al supermercat i després a fer un
volt per la ciutat, però només fem la primera cosa ja que veiem que és una
ciutat sense massa encant i l’aparcament va molt preuat!
Dimecres 2 de setembre
Al
matí repetim a la platja de Palombaggia. Avui, però, anem a un altre racó més
interessant que el d’ahir ja que queda més arrecerat i està més proper a les
roques, per tant amb més visió de peixos. A més a més, avui fa una mica de vent
i s’està genial. L’Arnau gaudeix moltíssim amb les onades! De fet, tal i com va
passar ahir, només surt de l’aigua uns cinc minuts en tot el matí!
Tornem
al càmping, fem una dutxa reconfortant i dinem. A mitja tarda, deixem aquesta
zona i ens dirigim cap a la muntanya, en direcció Zonza. Pel camí, parem a la
presa d’Ospedale on finalment trobem el tresor que hem estat buscant fa mesos a
través de les pistes que ens ha anat deixant el follet (un joc que fem amb els
nens i que, combinat amb el viatge, fa que tot plegat sigui d’allò més especial
i màgic!).
Quan
arribem a Zonza, anem a fer un volt pel petit poble que està força ple de gent
amb motxilles i botes de muntanya. El poble en sí és molt petitó i no té massa
res destacable, només la meravellosa vista que des d’allí es té de les
Aiguilles de Bavella, unes muntanyes
espectaculars. Per cert, en una petita botiga de productes típics corses,
preguntem pel famós formatge Brocci, i ens diuen que com que és de cabra, només
es fabrica de desembre a abril, i que per tant, l’autèntic, ara mateix no està
disponible. Això ens fa pensar de què deuen ser tots els plats que diuen que es
fan amb aquest formatge...
Passem
la nit en un càmping de muntanya molt agradable, tranquil i molt poc
concorregut.
Dijous 3 de setembre
Al
matí conduïm fins al Coll de Bavella, des d’on comencen moltes rutes a la zona
de les Aiguilles de Bavella. Hi ha molta gent i, tot i que la majoria opten per
aparcar en un pàrquing pagant, nosaltres decidim aparcar una mica abans, en una
entrada de la carretera, i fer un tros a peu.
A
partir del coll, fem una ruta a peu fins a veure una roca foradada molt
espectacular. El trajecte es fa en aproximadament 2 hores (anada i tornada) i
té uns 200 m de desnivell. Una passejadeta per un bosc de pins que ve molt de
gust.
De
tornada, anem a veure l’estàtua de Notre Dame des Neiges, plena de ofrenes que
fan els devots. Dinem al mateix coll, i després fem la carretera de muntanya
que duu fins a Solenzara. Tot i que la guia diu que és una carretera
excepcional, creiem que ho és més la zona de just abans i després del coll.
Tot
i que la idea és quedar-nos un parell de dies per la zona compresa entre Solenzara
i Alèria, no ens convenç gens ni mica ja que no té res d’especial i les platges
són molt vulgars. És per això que després d’una reunió familiar d’urgència,
decidim anar cap al nord i tornar a Saint Florent, que ens va agradar molt, i
passar-hi els dos dies que ens queden a l’illa.
Arribem
a Saint Florent vora les vuit del vespre, i aparquem a la zona de la Ciutadella on hi passem
la nit.
Divendres 4 de
setembre
Avui
decidim repetir el que ja vam fer al principi del viatge i que tant ens va
agradar: anar a la platja de Lotu. És per això que preparem el dinar i agafem
el vaixell que ens hi duu. Com que ara ja és setembre, hi ha molta menys gent i
els preus són més econòmics.
La
platja ens torna a agradar moltíssim. Avui no fa tant de sol ni calor com el
primer dia i per tant a nivell de sensació s’hi està millor. Això sí, només es
gaudeix del color turquesa de les aigües en el moment en què el sol llueix. Passem
un matí genial!
Cap
a les 3 tornem a Saint Florent i anem a fer un cafetó i uns gelats en una
terrassa. Bufa una brisa que fa que la sensació sigui molt reconfortant!
Tornem
a l’autocaravana, i hi acabem de passar la tarda. Cap al tard, baixem al poble
a comprar unes pizzes delicioses, que ens mengem molt de gust a la nostra utu!
Dissabte 5 de setembre
Últim
dia a Còrsega. Tot i que la idea inicial era anar en kaiak el matí, fa molt de
vent i ho descartem. Per tant, tranquil·lament ens dirigim cap a Bàstia. Passem
per un coll amb magnífiques vistes tant del golf de Saint Florent per un cantó,
i de la costa de Bastia per l’altre. Ens parem en alguns punts per fer fotos.
Arribem
a Bastia vora migdia. Anem a carregar de productes làctics al supermercat
(iogurts, llet i formatge, que, com sempre que anem a França, comprem tant com
podem). Intentem aparcar en algun lloc per dinar i, tot i que és
complicadíssim, finalment ho aconseguim.
A la tarda, baixem a la
ciutat per fer una visita de la Ciutadella.
No és massa res espectacular, la veritat. Passegem una estona
pel port i fem un cafè i un gelat. Acabem passejant per un carrer ple de
botigues, i tornem cap a la utu. Passem el que queda de tarda i després anem
cap al port a embarcar.
El matí es lleva amb molta boira
(típica de Vic!). Decidim que ja en tenim prou de ciutat i que la muntanya ens
crida. És per això que ens dirigim cap a Tavèrnoles per fer una excursió. En
concret, sortim d’aquest poble i caminant uns 3 km aproximadament arribem fins
a St. Feliu de Savassona, una bonica ermita des de la qual es tenen bones
vistes de la plana de Vic (si la boira ho permet, és clar). Abans d’arribar, hi
ha unes roques “encantades” molt interessants, que es creu que eren un lloc on
les bruixes feien els seus encanteris. També hi ha algun tipi construït. Tot
plegat molt màgic, i molt adient per anar-hi amb nens.
El matí es lleva tapat i amb una
mica de boira. Després d’esmorzar i estar una mica a l’autocaravana, decidim
sortir a fer una excursió. Seguim un camí que duu fins al Mas de la Sala, el
mas en el qual va viure en Serrallonga. El camí és molt agradable, enmig de
boscos frondosos de roures i faigs. El mas és majestuós i imponent, i té unes
vistes privilegiades del Montseny. Els nens caminen molt (l’Arnau com sempre
fa, i l’Elna començant-se a iniciar en les caminades de muntanya).
Arribem a l’autocaravana a l’hora
de dinar. Dinem tranquil·lament, fem una mica de migdiada, i després a la tarda
sortim a fer un volt per Viladrau. El poble és petit però amb molt d’encant.
Ens arribem fins a l’Espai Montseny on ens expliquen totes les activitats que
fan. De ben segur que un altre cap de setmana vindrem i anirem a veure les
exposicions sobre en Serrallonga i també sobre les bruixes. Sembla molt
interessant i recomanable. 
