2 de jul. 2015

Escapada a la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça

Aquest any hem decidit fer part de les vacances durant el mes de Juny. És un moment de l’any molt agradable perquè ja fa bon temps, caloreta, i encara no és una època massa massificada a nivell turístic. El destí que ens hem proposat és la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça. Fa molts anys que no hi anem i ens ve molt de gust tornar-hi per fer caminades per indrets del Pirineu d’allò més bonics. I sobretot, passar uns dies tots quatre, en família, que és el més important que tenim!
Dissabte 20 de juny
Després de carregar la utu, comencem el nostre viatge que a finals de la tarda ens duu fins a Barruera, a la vall de Boí. Allí, tal i com ens havien comentat, trobem una zona on hi ha algunes furgos i autocaravanes i que està d’allò més bé. És una zona gratuïta, al costat d’un parc i d’un camp de futbol. Com era d’esperar, passem mitja tarda fent xuts! Per cert, estan preparant una prova del circuit nacional de BTT per l’endemà, per tant hi ha més gent de la que en principi seria normal per l’època.

Diumenge 21 de juny
El dia es lleva radiant i tenim moltes ganes de caminar. Per tant, després d’estar una estona jugant amb els nens, a mig matí decidim començar una excursió. Suposo que pel fet que estem una mica desacostumats a tot això, no preveiem massa (erròniament) i fluixegem en algunes coses. Comencem a caminar tard. Hem decidit anar fins al balneari de Caldes de Boí i allí agafar la pista fins a la presa de Cavallers. Però com que anem amb autocaravana ens la fan deixar al balneari. Per tant, hem de fer el camí de vora 1.5 hores fins a la presa. Un cop allà ja és migdia, però no hem portat menjar. Dubtem sobre què fer, però finalment decidim arriscar-nos i arribar fins al refugi de Joan Ventosa i Calvell (2 hores de pujada aproximadament). El camí és maco però alhora dur perquè hi ha molta pedra. Finalment, al cap de 2 hores (això vol dir que anem a un bon ritme, marcat bàsicament per l’Arnau) arribem al refugi. És espectacular, penjat sobre una muntanya al costat de l’estany Negre que es veu allà al fons.
Tenim molta gana, i ens mengem el plat de pasta amb tomata i verdures que ens serveixen al refugi, sense gairebé ni parlar. Que  bo que és tot a muntanya! Ens hidratem fort, fem algunes fotografies i en David fins i tot s’arriba a veure l’estany de Travessani que està una mica més amunt del refugi.
Iniciem la tornada perquè és llarga i cal preveure-ho per si hi ha algun contratemps.
La baixada és feixuga sobretot perquè cal anar passant pedres. Tot i així, el paisatge és tan  maco que fa que tot plegat sigui més portable. L’Arnau baixa com una cabreta i l’Elna s’ho va passant d’allò més bé. La tarda és molt agradable i sense rastre de previsió de pluja (per sort!). Arribem a la presa de Cavallers força cansats i ens hi aturem una estona. Els nens estan pletòrics, gaudint al màxim de l’experiència. Portem vora 6 hores caminant, i l’Arnau està d’allò més fresc! La baixada fins al cotxe la fem per carretera perquè ja n’estem tips de tanta pedra. A més a més, l’Elna pot anar caminant, una cosa que a ella li encanta i li emociona d’allò més! Déu n’hi do el que camina per no tenir ni dos anys!!!
Arribem a la utu després d’haver caminat gairebé 8 hores. Estem cansats però molt contents de l’excursió que hem fet.
Tornem a Barruera i hi passem la nit.

Dilluns 22 de juny
Després de l’excursió d’ahir, estem una mica cansats i decidim passar el dia tranquil·lament. Al parc del costat on estem aparcats veiem que hi ha unes barbacoes, i ens agafa la nostàlgia del viatge a Estats Units, i decidim recopil·lar tot els que ens cap per avui fer-ne una.
Després de jugar una mica a futbol, i quan el sol i la calor ja comencen a apretar, decidim anar a fer un volt pel poble. Primer de tot anem a fer un cafè i en David sucumbeix a un tall de coca de les de tota la vida (pa eixut i sucre). Després anem a la ferreteria del poble a comprar unes graelles i llenya. Ja només falta la carn. Finalment, anem a la carnisseria a comprar unes botifarres a preu d’or!
Tornem a la  utu i aparquem a l’ombra, estenem el toldo, traiem taules i cadires, i comencem a fer la barbacoa. L’Arnau està com peix a l’aigua! Quins records d’Estats Units i els capvespres fent carn vora el foc... Dinem com reis, fem migdiada i després, a la tarda, ja amb el cel una mica més tapat, ens n’anem fins a Boí i Taull a veure les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Una meravella.

Cap a les 7 comença a ploure a bots i barrals. Aparquem a Boí, i hi passem la nit sota una pluja incessant. És una sensació molt agradable!!!

Dimarts 23 de juny
El matí es lleva ja sense pluja però amb un ambient fresc. La previsió metereològica dóna bon temps fins a migdia, per tant decidim començar aviat l’excursió d’avui. Agafem un taxi a la plaça del poble de Boí que ens duu fins a tocar de  l’esplanada d’Aigüestortes (concretament fins al planell de St. Esperit). A partir d’aquí, i a través d’un camí planer que discorre per l’esplanada d’Aigüestortes i on constantment hem d’anar travessant els rierols, arribem fins al peu del camí que porta fins al refugi d’estany Llong. A partir d’aquí, i durant uns 20 minuts, el camí s’enfila fins arribar al refugi i posteriorment a l’estany Llong, una meravella d’indret a gairebé 2000 m.
El temps va aguantant i de fet sembla que fins i tot s’aclareix. Portem roba d’abric i menjar, per tant decidim aventurar-nos i continuar el camí fins a l’estany Redó. El camí de pujada és curt però intens. L’estany Redó és una altra meravella encaixada entre muntanyes. Un paisatge deliciós. Baixem altre cop fins a l’estany Llong i allí hi dinem. Que bo que és l’entrepà asseguts en una pedra i mirant les vaques i l’aigua. Els nens s’ho passen d’allò més bé vora el riu, anant a veure les vaques...
Ja és migdia, i sembla que el temps ha millorat. Per tant, tranquil·lament anem tornant. Però a la baixada del refugi comencen a caure gotes i mica en mica la pluja va pujant d’intensitat. Acabem fent la darrera part de l’esplanada sota una pluja intensa i per tant, tot i portar impermeables i gores, arribem força molls al lloc on hem d’agafar el taxi. Quina aventura!
Tornem a la utu, berenem, descansem i ens recuperem de cares a la revetlla. El temps mica en mica va millorant i cap a finals de la tarda ja fins i tot surt el sol. Boí s’està preparant per la seva festa, per les Falles. Nosaltres sopem a la utu i després anem a viure aquesta tradició que ens sembla maquíssima: gent de totes les edats baixant amb torxes des de la muntanya, com cuques de llum, i arribant corrent al poble per encendre, finalment, una foguera. Tot acompanyat de música tradicional i molt bon ambient. Un gaudi de tradició de la qual ens impregnem!
Dormim a Barruera. Els nens estan fosos! S’ho han passat d’allò més bé, i nosaltres també.

Dimecres 24 de juny
Avui toca descansar. Passem el matí per Barruera i després ens n’anem cap a Vielha. Anem a fer un volt per Vielha, a buscar algun tresor, i a la tarda ens n’anem a Banhs de Tredós on hi passem la nit.

Dijous 25 de juny
La raó per la qual hem vingut a Banhs de Tredós és perquè volem fer una de les excursions més mítiques de la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes, la del circ de Colomers.
Sortim de la utu aviat, i agafem un taxi que ens duu per una pista forestal fins al punt a partir del qual es pot iniciar l’ascens al refugi. El camí és curtet i en menys d’una hora de pujada arribem a l’antic refugi de Colomers i a la presa, i a partir d’aquí, en uns 15 minuts més ens plantem al nou refugi de Colomers. Fem una parada tècnica, i a partir d’aquí comença la veritable excursió, la ruta dels llacs pel circ de Colomers. El camí és alhora dur però impressionant. Sembla que aflorin llacs a cada pas que fem. Quina meravella! Tots diferents i amb el seu encant. El tram final fins al coll del Tuc de Pòdo es fa dur, i fins i trot hem de travessar congestes de neu (això a l’Arnau li encanta!). Dinem al punt més alt de la ruta, sota un paisatge impressionant envoltats de muntanyes escapadíssimes.
Amb moltes ganes, iniciem la tornada, fent volta circular. Però la baixada es complica. Suposem que a causa de la neu algunes marques han quedat tapades i per tant les perdem. La baixada la fem a l’estil cabreta, per llocs força impracticables. Després d’aproximadament una hora acabem retrobant el camí i ho agraïm moltíssim. Ha estat dur però sobretot l’Arnau ha demostrat que és tot un muntanyer i escalador!
La part final de la ruta discorre per llacs impressionants. Vénen ganes de banyar-s’hi, però quan hi posem el peu aquest desig s’esvaeix ràpidament! A l’Elna li agrada molt tirar pedretes al llac, com més lluny millor.
Després de gairebé 8 hores tornem al punt on hem d’agafar el taxi. Ha estat una excursió esgotadora però que ha valgut molt la pena!
De tornada a la utu, ens dutxem i després anem cap a Vielha perquè hem de comprar provisions al supermercat. Com que no ens emociona massa quedar-nos a Vielha, decidim anar a dormir a Salardú.

Divendres 26 de juny

Avui toca descans. Fa un dia radiant i decidim anar a fer el cafetó a Salardú i després a la piscina. La piscina municipal de Salardú és magnífica i amb unes vistes a la glacera de les Maladetes impressionant. L’aigua no és excessivament freda i per tant el bany és agradable. Passem una bona estona tots plegats!
A l’hora de dinar, i com que trobem una barbacoa, decidim tornar-hi. Fem una petita bacanal de carn i ens posem les botes!!! Quin gaudi!
I després de dinar, una bona migdiada.
A la tarda, decidim arribar fins a la Torre de Cabdella passant pel Port de la Bonaigua i baixant cap al sud per finalment tornar a pujar per dins la vall. Teòricament comptàvem una hora i mitja, però sigui perquè determinades carreteres eren durilles o perquè fem bona part de la vall Fosca acompanyats de cavalls, el trajecte acaba durant unes 3 hores. Cap a les 9 del vespre arribem al telefèric, al costat de l’embassament de Sallente, i hi passem la nit.

Dissabte 27 de juny
Avui ja és el darrer dia sencer de vacances, i la darrera excursió. A primera hora, a les 9, agafem el telefèric que ens duu fins a l’estany Gento, al costat del refugi. A partir d’aquí, iniciem l’ascensió fins al refugi de Colomines a través d’un camí sinuós, pedregós i amb força timba. Avui tenim un doble objectiu: l’excursió en sí, i trobar la peça del puzle que ens ha amagat el follet. Tot un repte que porta de bòlit a l’Arnau!
Arribem al refugi de Colomines després de més o menys 1 hora de trajecte. La noia del refugi ens diu que el follet li ha dit que la peça està amagada sota una pedra al costat de l’estany de Saburó. Per tant, ens toca pujar!!!

Passem per tres estanys: primer el de la Colomina, després el de Mar i finalment el Saburó. El camí que puja fins al Saburó és molt empinat i un pèl complicat. Finalment arribem al Saburó i després de buscar una mica trobem la peça amagada sota una pedra. Quina emoció! Dinem en aquest indret tan bonic i seguidament comencem la baixada. La primera part un pèl complicada però després, mica en mica, es va tornant molt agradable. Un cop a l’estany de Mar en David decideix banyar-se. Estem a 2500 metres i l’aigua està un pèl freda... res, només una miqueta! L’Arnau també vol, però finalment se’n desdiu.
Anem baixant mica en mica fins arribar altre cop a l’estany Gento. Decidim no baixar amb el telefèric de les 3 sinó que esperem fins a quarts de cinc. No tenim pressa i és el darrer dia, per tant cal gaudir dels últims instants. L’Arnau i en David van a fer un tros de l’antiga via del tren que passa per unes zones d’antics túnels. Amb l’Elna anem a caminar vora el Gento, a veure les vaques, i a esperar els nois al primer túnel.

Baixem amb el telefèric (una experiència que pels nens és molt emocionant), arribem a la utu, ens dutxem, i decidim ja avui fer un tros de tornada.
Ara ja tot va de baixada (mai tan ben dit). Dormim a Tremp, a l’àrea d’autocaravanes. A la nostàlgia de la muntanya s’hi uneix el fet de la calor. Quin ambient més càlid!!! Com trobem a faltar les muntanyes!!!

Diumenge 28 de juny
Decidim llevar-nos d’hora i iniciar la tornada a casa aviat. Tenim ganes d’arribar-hi!
Dinem ja a casa nostra, i així podem tenir la tarda per descansar i endreçar coses (i també per una mica de piscina!).


Han estat unes vacances genials. Hem tornat a la muntanya, el nostre hàbitat natural, i hem tornat a fer caminades com fa molt temps que no podíem fer perquè els nens no ho podien seguir. Ara ja sabem que tot torna i que la muntanya sempre ens espera! Ens hem impregnat d’ella i ens ho hem passat d’allò més bé!